Articles

ELS MISTERIOSOS BLOCS AMB LA PARAULA “TJIPETIR” QUE APAREIXEN A LES COSTES ATLÀNTIQUES EUROPEES

Tjipetir

Foto, Facebook, “Tjipetir Mistery”

Des de fa unes dècades, apareixen a diferents indrets de la costa atlàntica europea uns misteriosos blocs d’un material semblant al cautxú amb la paraula gravada TJIPETIR”, fenomen que ha encuriosit a moltes persones i que ha portat de corcoll a d’altres.

Existeixen constàncies d’innumerables troballes a les costes del Regne Unit, Espanya, França, Bèlgica, Holanda, Dinamarca, Alemanya, Suècia i Noruega.

Per-Melkstavik-Tjipetir-Hitra-Noruega_CLAIMA20141207_0024_36

Foto, Facebook, “Tjipetir Mistery”.

Aquests misteriosos blocs que escup el fons del mar han generat diferents teories al respecte; i una es va estendre ràpidament i de forma viral, la qual afirmava que la procedència dels mateixos era provinent del Titànic, però està documentat que no duia com una de les càrregues transportades aquest tipus de blocs i perquè la distribució de les troballes d’aquests en les costes britàniques i europees, no s’ajusten als patrons de deriva marina.

Foto, Diari Le Figaro

Ara la BBC, el servei públic de ràdio, televisió i internet del Regne Unit, assegura que la escriptora britànica Tracy Williams, ha resolt l’enigma:

“Quan vaig descobrir els blocs Tjipetir estava convençuda que darrere hi havia una extraordinària història”, (T. Williams a Facebook).

Tracy-Williams-investigar-Tjipetir-Facebook_CLAIMA20141207_0050_36

Foto, Facebook, “Tjipetir Mistery”

La història d’aquesta investigació segons la interessada, comença a l’estiu de 2012, mentre passejava amb el seu gos per la platja de Cornwall, a la població de Newquay (Cornualles, Anglaterra), on va trobar un d’aquests blocs, que la marea havia arrossegat a la sorra.

Encuriosida per la troballa, va començar a investigar sobre els orígens de les peces, creant un pàgina de Facebook, anomenada “Tjipetir Mistery”, per relatar els avenços de la seva investigació, les hipòtesis que explorava, recopilar imatges i recollir testimonis d’altres persones que també s’havien creuat amb els misteriosos blocs de “Tjipetir”.

Les seves investigacions es van encaminar en tres direccions bàsiques:

  1. Una primera i elemental, com era conèixer el tipus de material del que estaven conformats els blocs.
  2. Una segona orientada en esbrinar l’origen i significat de la paraula “Tjipetir”.
  3. I una tercera, centrada en l’estudi de naufragis produïts a les costes atlàntiques europees succeïts des de principis del segle XX.

L’encaix d’aquestes tres línies, havia de servir per resoldre el misteri.

El primer objectiu de la investigació de Williams va ser l’anàlisi de la composició d’aquets blocs, esbrinant que les peces no eren de cautxú, sinó de gutaperxa, un succedani d’aquest material provinent d’arbres del gènere Palàquium originaris de de la Península Malaia, Indonèsia, Borneo, Timor, Java i Papua, i que fins a mitjan segle XX va ser usat per aïllar cables telegràfics al llit marí.

 La segona línia de recerca, era conèixer l’origen de la paraula Tjipetir”, resultant ser el nom d’una plantació de cautxú a Java Occidental, Indonèsia, que va estar operativa entre finals del segle XIX i principis del XX.

_78973054_tjipetir

 

Una vegada encaixada aquestes dues peces del trencaclosques del misteri, calia esbrinar com aquests blocs havien arribat a la costa atlàntica europea. Per tant, la cerca es reduïa a naufragis de mercants que transportessin aquest material provinent de la plantació de Tjipetir, i en un radi temporal lligat a l’existència d’aquesta explotació.

Després d’una “suposada” exhaustiva investigació, va descobrir que el transatlàntic japonès Miyazaki Maru, havia estat transportant blocs de la plantació de Tjipetir duran la segona dècada del segle XX.

_78973059_miyazakimaru

Miyazaki Maru

 

Està documentat que aquest vaixell va ser enfonsat a la Primera Guerra Mundial, el 31 de maig de 1917, durant un viatge de Yokohama a Londres pel submarí alemany O-88 , a 150 milles (240 quilòmetres) a l’oest de les illes de Scilly, un arxipèlag a l’extrem sud-oest de la península de Cornualles, Anglaterra.

Wiliams afirma que els misteriosos blocs procedeixen d’aquest vaixell japonès enfonsat i que han escapat del mateix, quan una empresa especialitzada en tasques de rescat, ha intentat recuperar el seu carregament.

Segons manifestacions efectuades a la BBC, per Alison Kentuck, funcionària del Govern britànic que dirigeix l’organització Receiver of Wreck”, agencia que administra la legislació  de naufragis i salvament dins de les aigües territorials del Regne Unit, reconeix que les investigacions que han realitzat al respecte, apunten al naufragi del Miyazaki Maru com l’origen del blocs, malgrat que no ho han pogut confirmar-ho, essent la principal hipòtesi que sospesen. Tampoc ha confirmat les afirmacions de T. Wiliams respecte a que una empresa especialitzada en rescats de naufragis hagi intentat recuperar la carga.

Foto, Cornish Guardian.

Foto, Cornish Guardian.

Relatada la història, em venen dues reflexions al respecte i connectades entre sí, algú de vosaltres hagués iniciat una investigació en trobar una d’aquestes peces, o simplement hagués pensat que és una deixa més d’aquesta lacra de la contaminació marina?

L’altra reflexió és si aquesta noticia, malgrat siguin real les troballes dels blogs, sigui una campanya de màrqueting per promocionar un llibre o un documental, tenint en compte la professió de Wiliams, i que el misteri hagi estat resolt d’una manera menys mediàtica.

 

Com sempre a la Brúixola de Milevski, vosaltres teniu l’ultima paraula, deixeu els vostres comentaris.

 

Milevski

 

Categories: Articles, Misteris | Etiquetes: , , , , , , , | Deixa un comentari

FOTOS DE FANTASMES A LONDRES?

1779728_700087710043061_841081068_n1

Tower Bridge c.1920 + 2014 -® Museum of London

Algú ha captat fantasmes del passat a Londres en una de les seves fotografies? Parlarem de parapsicologia?

No, malgrat ho sembli no parlarem del paranormal, sinó de tecnologies 2.0. Avui us deixem un post, d’una aplicació per telèfons intel·ligents anomenada  Streetmuseum 2.0.

Streetmuseum 2.0 és una aplicació gratuïta  creada pel Museo d’Art de Londres que dóna una perspectiva única de l’antic i el nou de Londres, on es juxtaposen fotografies històriques de la capital amb aquelles que l’usuari està mirant amb el seu telèfon intel·ligent.

L’aplicació guia als usuaris a llocs  de Londres, on més de 200 imatges de la capital, revelen les històries ocultes de la ciutat  a través del Museu d’Art de Londres i d’altres col·leccions fotogràfiques.

L’aplicació permet als usuaris seleccionar una destinació des del planell de Londres o l’ús de Geo-tagging i Google Maps per localitzar la seva ubicació, un cop allà, fent clic al botó “Vista 3D” l’aplicació reconeix la ubicació i juxtaposa la visió del nostre mòbil   amb la fotografia històrica fent un cop d’ull a com es veia el passat (les imatges cobreixen gairebé tots districtes de Londres).

Us deixo més fotos de fantasmes:

covent-garden1

Covent Garden . ® Museum of London

queenvictoria1

Queen Victoria. ® Museum of London

London Bridget Station .® Museum of London

London Bridget Station .® Museum of London

piccadilly_circus_01

Piccadilly Circus. ® Museum of London

Milevski

 

Categories: Articles | Etiquetes: , , , , , , , | 1 comentari

EL “MEME” TRANSMISSIÓ CULTURAL O “SPAM”?

 

 

Castel House Island Dublín?

Castel House Island Dublín?

 

 

 

La xarxa ha esdevingut un mitjà per la divulgació massiva, fins hi tot consolidant-se com un mitjà de transmissió cultural.

Aquesta divulgació ha  generat un  fenomen anomenat “meme”, neologisme  utilitzat en el món d’Internet per descriure la transmissió  de forma massiva de conceptes i idees  mitjançant internet (correus electrònics, xarxes socials, blocs, o d’altres serveis). “Meme”  com ja he dit es un neologisme encunyat per Richard Dawkins a la seva obra The Selfish Gene”.

A hores d’ara us preguntareu que faig parlant d’aquest teme al bloc, evidentment no entraré en  la qüestió de com es desenvolupen i transmeten aquests fluxos d’idees, ni  per  quina raó s’apoderen ràpidament d’àmplies capes de la població, simplement us vull  plantejar una reflexió, a propòsit d’un “meme” que em va arribar referent a la temàtica viatgera i molt viralitzat a les xarxes:

El  “meme” transmissió cultural o “spam”?

Corria per la xarxa una foto d’un castell com atractiu en les visites a la verda Irlanda,  el Castle Island House”, aixecat en un illot davant la ciutat de Dublin.

El primer flash, ja fou d’estranyesa, normalment els castells irlandesos tenen un caire defensiu i han estat malmesos per les diferents guerres irlandeses; i el que apareix a la instantània  s’assemblava més a un palauet de la Barcelona Modernista que no a una fortalesa i fins hi tot, el paisatge no s’assemblava en res a la costa irlandesa.

 Per tant, era qüestió de documentar-se al respecte, constatant que no existia a Irlanda cap castell amb aquesta denominació;  vaig descubrir rapidament  a la xarxa que era un fotomuntatge, i que com bon “meme” havia evolucionat amb el temps… Era la juxtaposició de dues imatges,  obtenint un impactant i imaginari indret.

El muntatge gràfic esta conformat per dos clàssiques imatges, fins hi tot icones de les fotografies de viatges , i equidistants en més de 9.000 kilòmetres; per un costat  la famosa platja tailandesa de Khao Phing Kan i  per un altre el conegut Castell de Lichtenstein  en Baden-Württemberg, Alemania.

Platja de Khao Phing Kan (Tailandia). Wikipedia

Castell de Lichtenstein en Baden-Württemberg, Alemania. Wikipedia

El resultat, l’indret de mai ho creuràs.

Castel House Island Dublín?

Castel House Island Dublín?

Un “meme” pot condicionar el vostre viatge?

Per tant viatgers finalitzo dexant-vos la reflexió del títol del post:

El  “meme” transmissió cultural o “spam”?

Milevski

 

Categories: Articles | Etiquetes: , , , , , , | Deixa un comentari

Bloc a WordPress.com.

%d bloggers like this: