Posts Tagged With: Tjipetir Mistery

ELS MISTERIOSOS BLOCS AMB LA PARAULA “TJIPETIR” QUE APAREIXEN A LES COSTES ATLÀNTIQUES EUROPEES

Tjipetir

Foto, Facebook, “Tjipetir Mistery”

Des de fa unes dècades, apareixen a diferents indrets de la costa atlàntica europea uns misteriosos blocs d’un material semblant al cautxú amb la paraula gravada TJIPETIR”, fenomen que ha encuriosit a moltes persones i que ha portat de corcoll a d’altres.

Existeixen constàncies d’innumerables troballes a les costes del Regne Unit, Espanya, França, Bèlgica, Holanda, Dinamarca, Alemanya, Suècia i Noruega.

Per-Melkstavik-Tjipetir-Hitra-Noruega_CLAIMA20141207_0024_36

Foto, Facebook, “Tjipetir Mistery”.

Aquests misteriosos blocs que escup el fons del mar han generat diferents teories al respecte; i una es va estendre ràpidament i de forma viral, la qual afirmava que la procedència dels mateixos era provinent del Titànic, però està documentat que no duia com una de les càrregues transportades aquest tipus de blocs i perquè la distribució de les troballes d’aquests en les costes britàniques i europees, no s’ajusten als patrons de deriva marina.

Foto, Diari Le Figaro

Ara la BBC, el servei públic de ràdio, televisió i internet del Regne Unit, assegura que la escriptora britànica Tracy Williams, ha resolt l’enigma:

“Quan vaig descobrir els blocs Tjipetir estava convençuda que darrere hi havia una extraordinària història”, (T. Williams a Facebook).

Tracy-Williams-investigar-Tjipetir-Facebook_CLAIMA20141207_0050_36

Foto, Facebook, “Tjipetir Mistery”

La història d’aquesta investigació segons la interessada, comença a l’estiu de 2012, mentre passejava amb el seu gos per la platja de Cornwall, a la població de Newquay (Cornualles, Anglaterra), on va trobar un d’aquests blocs, que la marea havia arrossegat a la sorra.

Encuriosida per la troballa, va començar a investigar sobre els orígens de les peces, creant un pàgina de Facebook, anomenada “Tjipetir Mistery”, per relatar els avenços de la seva investigació, les hipòtesis que explorava, recopilar imatges i recollir testimonis d’altres persones que també s’havien creuat amb els misteriosos blocs de “Tjipetir”.

Les seves investigacions es van encaminar en tres direccions bàsiques:

  1. Una primera i elemental, com era conèixer el tipus de material del que estaven conformats els blocs.
  2. Una segona orientada en esbrinar l’origen i significat de la paraula “Tjipetir”.
  3. I una tercera, centrada en l’estudi de naufragis produïts a les costes atlàntiques europees succeïts des de principis del segle XX.

L’encaix d’aquestes tres línies, havia de servir per resoldre el misteri.

El primer objectiu de la investigació de Williams va ser l’anàlisi de la composició d’aquets blocs, esbrinant que les peces no eren de cautxú, sinó de gutaperxa, un succedani d’aquest material provinent d’arbres del gènere Palàquium originaris de de la Península Malaia, Indonèsia, Borneo, Timor, Java i Papua, i que fins a mitjan segle XX va ser usat per aïllar cables telegràfics al llit marí.

 La segona línia de recerca, era conèixer l’origen de la paraula Tjipetir”, resultant ser el nom d’una plantació de cautxú a Java Occidental, Indonèsia, que va estar operativa entre finals del segle XIX i principis del XX.

_78973054_tjipetir

 

Una vegada encaixada aquestes dues peces del trencaclosques del misteri, calia esbrinar com aquests blocs havien arribat a la costa atlàntica europea. Per tant, la cerca es reduïa a naufragis de mercants que transportessin aquest material provinent de la plantació de Tjipetir, i en un radi temporal lligat a l’existència d’aquesta explotació.

Després d’una “suposada” exhaustiva investigació, va descobrir que el transatlàntic japonès Miyazaki Maru, havia estat transportant blocs de la plantació de Tjipetir duran la segona dècada del segle XX.

_78973059_miyazakimaru

Miyazaki Maru

 

Està documentat que aquest vaixell va ser enfonsat a la Primera Guerra Mundial, el 31 de maig de 1917, durant un viatge de Yokohama a Londres pel submarí alemany O-88 , a 150 milles (240 quilòmetres) a l’oest de les illes de Scilly, un arxipèlag a l’extrem sud-oest de la península de Cornualles, Anglaterra.

Wiliams afirma que els misteriosos blocs procedeixen d’aquest vaixell japonès enfonsat i que han escapat del mateix, quan una empresa especialitzada en tasques de rescat, ha intentat recuperar el seu carregament.

Segons manifestacions efectuades a la BBC, per Alison Kentuck, funcionària del Govern britànic que dirigeix l’organització Receiver of Wreck”, agencia que administra la legislació  de naufragis i salvament dins de les aigües territorials del Regne Unit, reconeix que les investigacions que han realitzat al respecte, apunten al naufragi del Miyazaki Maru com l’origen del blocs, malgrat que no ho han pogut confirmar-ho, essent la principal hipòtesi que sospesen. Tampoc ha confirmat les afirmacions de T. Wiliams respecte a que una empresa especialitzada en rescats de naufragis hagi intentat recuperar la carga.

Foto, Cornish Guardian.

Foto, Cornish Guardian.

Relatada la història, em venen dues reflexions al respecte i connectades entre sí, algú de vosaltres hagués iniciat una investigació en trobar una d’aquestes peces, o simplement hagués pensat que és una deixa més d’aquesta lacra de la contaminació marina?

L’altra reflexió és si aquesta noticia, malgrat siguin real les troballes dels blogs, sigui una campanya de màrqueting per promocionar un llibre o un documental, tenint en compte la professió de Wiliams, i que el misteri hagi estat resolt d’una manera menys mediàtica.

 

Com sempre a la Brúixola de Milevski, vosaltres teniu l’ultima paraula, deixeu els vostres comentaris.

 

Milevski

 

Anuncis
Categories: Articles, Misteris | Etiquetes: , , , , , , , | Deixa un comentari

S’HA ACABAT EL MISTERI DE LA IDENTITAT DE JACK L’ESBUDELLADOR?

jack_the_ripper_by_cybertoaster-d57ivfz

Cada any es publiquen varis llibres o sorgeixen recurrentment articles als diaris on s’afirma haver-ne descobert la definitiva identitat del ja, mític Jack l’Esbudellador, el famós i sinistre assassí de  prostitutes que va horroritzà el londinenc barri de Whitechapel, el més  marginal de la seva època, pels cinc assassinats  esdevinguts entre l’agost  i el novembre de 1888.

La seva llegenda s’ha magnificat, perquè mai Scotland Yard ha pogut descobrir la identitat  i els motius  del que fou el primer assassí en sèrie mediàtic de la història moderna; homicida de cinc prostitutes londinenques, Mary Ann Nichols (31 d’agost), Annie Chapman (8 de setembre), Elizabeth Stride (30 de setembre), Catherine Eddowes (30 de setembre) i Mary Jane Kelly (9 de novembre).

Aquesta macabra història de la crònica negra, roman a l’imaginari col·lectiu perquè els assassinats  van coincidí en el temps amb l’expansionisme de la  premsa sensacionalista groga britànica.

No és menys cert què, durant 126 anys ha estat captivador pels amants dels enigmes i els criminòlegs el desxifrar la identitat d’aquest cèlebre assassí.

Fa un dies ha sorgit als diaris una noticia què, fins hi tot ha tingut una immensa viralització a les xarxes socials, on s’afirma  haver-se desvetllat el secret de  Whitechapel, amagat durant més d’un segle, posant-li nom a Jack l’Esbudellador.

A l’article què, és el reclam d’un nou llibre al respecte (“Naming Jack the Ripper”), està basat en la teoria de l’autor, el britànic Russell Edwards, on s’assegura que l’Esbudellador era un immigrant polonès anomenat Aaron Kominski, després de analitzar el semen trobat en una peça de tela que pertanyia a Catherin Eddowes, la quarta víctima de l’Esbudellador.

Cal assenyalar que el perruquer polonès Aaron Kominski havia estat un dels sospitosos que Scotland Yard havia interrogat mentre s’investigaven els crims a l’any 1888, però exculpat per falta de proves, tot i que un testimoni el va situar a l’escenari d’un dels crims. Recordem que el sospitós va morir  al 1919  per gangrena  a un centre psiquiàtric on es trobava internat  pels seus  trasbalsos mentals.

JACK 4

La història de la teoria del llibre d’Edwards comença amb l’adquisició al 2007 a una subhasta, d’un xal pertanyent a  la quarta víctima,  Catherin Eddowes, que suposadament hauria recollit el sergent de la Policia londinenca Amos Simpson; i que culmina amb l’anàlisi genètic de l’ADN de les restes biològiques trobades, efectuat  pel professor de biologia molecular de la universitat John Moore de Liverpool, Jari Louhelainen.

Segons declaracions del professor Louhelainen al diari britànic Daily Mail, aquest afirma que va aconseguir posar-se en contacte amb una descendent britànica de la germana de Kosminski, amb la qual compartia ADN mitocondrial, i on la primera mostra va demostrar una coincidència del 99,2% i la segona va certificar el 100%.

Els ja habituals seguidors de LA BRÚIXOLA DE MILEVSKI, sabeu que l’estil del blog, tracta de ser alternatiu i gens tendenciós, per això us recordaré una altra teoria de fa dotze anys, tant creïble i científica com l’anterior.

Al 2002 l’escriptora Patricia Cornwell, cèlebre per les seves novel·les de misteri, va invertir quatre milions de dòlars i mesos de treball en una investigació en la qual per primera vegada s’utilitzaren proves d’ADN, amb un resultat que, segons ella no deixa dubtes, afirmant que el pintor britànic Walter Richard Sickert va ser l’autor dels crims.

A diferencia d’Edwards, aquesta es va llençar  de ple en una persecució del sospitós que li va semblar més versemblant, que fou Sickert;  comprant trenta pintures i una taula de l’artista per esmicolar-les a la recerca de proves.

Va contractar forenses per analitzar possibles rastres d’ADN en la correspondència que la policia victoriana va rebre de persones que deien ser l’Esbudellador, i va contactar amb els familiars vius del pintor.

 Desprès de sonats fracassos va poder constatar l’ADN d’aquest amb un de trobat  en una de les cartes, però el forense que va realitzar les anàlisis, va considerar que es tractava d’una casualitat, la coincidència del ADN trobat, amb el del pintor britànic, ja que només havia pogut aïllar unes poques baules de la cadena cromosomàtica.

És conegut que el fill il·legítim Walter Richard Sickert, abans de morir el 1990,va afirmar que l’artista era l’autèntic assassí, una teoria més.

Els ja habituals de LA BRÚIXOLA DE MILEVSKI, sabeu que l’estil del blog tracta de ser alternatiu  i com veieu, es pot trobar nombrosa bibliografia al respecte,  són molts els investigadors han seguit la pista d’aquest assassí,  existint diverses teories i suposicions i molts indicis, però mai no s’ha descobert la identitat de l’assassí, però si bé el llibre de Russell Edwards ofereix sens dubte una proba evident per a la reflexió, crec poc probable que posi fi a les incomptables especulacions sobre els crims de Whitechaple.

És per això que us vull deixar la meva teoria respecte d’aquesta darrera proposta, ni millor ni pitjor, una perspectiva més.

Que les mostres biològiques determinen que l’ADN trobat en una peça de roba pertanyent a unes de les víctimes, Catherin Eddowes, no proba  que Aaron Kominski fos el famós Jack l’Esbudellador, ni l’assassí d’aquesta, perquè estem parlant que les víctimes eren prostitutes i  l’únic que prova es que va ser  client d’aquesta, i es conegut que en aquesta època la higiene no era una prioritat, i menys en aquells ambients, per tant,  no necessàriament el vincularien  amb l’assassinat.

Perquè fos definitiu caldria tenir les mateixes proves biològiques a la resta de víctimes, per tant, no és pot afirmar de forma inequívoca que Kominski sigui el veritable assassí, el qual té tantes possibilitats de ser-ho com no ser ho…

Milevski

 

 

Categories: Llibres | Etiquetes: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

LLIBRES DE MISTERIS

El post d’avui  està dedicat als llibres de misteris, temàtica que serà recurrent al blog.

No vull adoctrinar sobre llibres, ni afirmar com alguns,  “els no sé quants llibres de misteris imprescindibles”, i fins hi tot alguns no seran de màxima actualitat, només vull suggerir, com és l’estil de  LA BRÚIXOLA DE MILEVSKI.

La literatura de temàtica misteriosa  posseeix   una seducció especial, diferent i inexplicable, màxim quan l’ésser humà ha viscut des dels albors de la seva gènesi lligat al misteri, plasmant-lo mitjançant les creences o l’art i on la realitat i els mites es barrejant.

Cal dir que la literatura de misteri abraça moltes formes  i generes, gairebé inqualificables, per tant, no gosaré a catalogar-los.

Us deixo una sèrie de propostes, de diferents estils i interessos:

 ∗ El país de jamás lo creerás

      (Norman Messenger)

978-84-675-5584-4_g[1] (400x540) (400x540) Resenya de l’editor:

El dia que Norman Messenger descrubrí el País de mai ho creuràs, es trobava en la seva barca gandulejant plàcidament sobre les aigües. I llavors, de sobte, allà estava: una illa en la que mai havia reparat abans. Havia d’explorar i descriure aquell lloc, i alguna cosa li deia que havia de fer-ho com més aviat possible … La imaginació ens permet sortir de la nostra rutina diària, eliminar les idees preconcebudes i descobrir llocs màgics. La divertida i enginyosa illa de Norman Messenger, els seus enigmes visuals i les seves precioses il·lustracions ens obren els ulls i la ment, permetent-nos veure i pensar de manera diferent. Amb una mica d’imaginació el món pot convertir-se en un lloc completament diferent …

 ∗ L’enigma sagrat

     (Michael Baigent, Richard Leigh i Henry Lincoln)

lenigma-sagrat_9788466406314

Segons es pot llegir en la contraportada:

Jesús no va morir en la creu. Es va casar amb Magdalena i la seva descendència perdua fins als nostres dies. Aquestes sorprenents revelacions i moltes altres relacionades amb temes com l’Evangelio, els templarios i el Grial són algunes de les revolucionàries conclusions d’aquesta polèmica obra. En les seves pàgines, els investigadors Lincoln, Baigent i Leigh plasmen els resultats d’anys d’àrdua labor d’investigació. Pergaminos xifrats, societats secretes, cavallers templarios i històries sobre herejes cátaros i un antic linaje real francès, dibuixen una nova versió de l’origen del cristianismo i la identitat tant del propi Jesucrist com dels seus descendents. L’enigma sagrat és un destacat bestseller internacional i, com bé diu l’investigador Juan G. Atienza en el prólogo a aquesta edició, obre la porta perquè trepitgem sense por les lloses d’un secret de segles, el Secret per excel·lència d’aquesta que cridem la civilització occidental.

  ∗ El primer heroi

      (Martí Gironell)

14136g (210x310) (210x310) (210x310)Ressenya del seu prologuista, el arqueòleg Eudald Carbonell:

Una aventura fundacional plena de reptes i amenaces, en la qual el lector descobrirà un món nou i fascinant. Una epopeia magistralment documentada que ens connecta amb les nostres arrels més autèntiques a través d’una terra i un temps verge i salvatge. Un periple vívid i tangible cap als inicis de la Humanitat. L’origen comença ara.

Fa més de cinc mil anys, un home va ser capaç d’anar més enllà de la seva pròpia terra. Ynatsé és escollit pels déus per protegir el seu poblat i trobar el remei a un mal que assola la seva comunitat, el Clan dels Cavalls. En la lluita per acomplir els designis divins, i superant els propis límits i fronteres, Ynatsé s’embarcarà en un viatge èpic,  dominat per l’impuls interior i la força del seu poble. 

 ∗ Perdidos en el Everest: en busca de Mallory e Irving

     (Peter First Brooks)

books (128x178) (128x178)Narra l’emocionant troballa de les restes dels llegendaris Mallory i Irvine realitzada per una expedició de la BBC 75 anys després de la seva desaparició a l’Everest,  intentant documentar un dels misteris més importants en l’himalayisme…, si Mallory e Irving foren els primers en trepitjar l’Everest a l’any 1924.

Un llibre que us descobrirà com era el alpinisme als anys vint i trenta del segle passat, afegint una mica de llum a un dels misteris més famosos del món de l’alpinisme.

 ∗ Guia fantàstica de Catalunya

      (Josep Guijarro)

51AUHWOkO0L__SY344_BO1,204,203,200_Ressenya de l’editor:

On la realitat i els mites es troben. Sembla que el mític Sant Greal podria estar en algun indret de la geografia catalana. Aquí van ser perseguits els càtars i els templers. I els maçons han dut a terme les seves pràctiques secretes. Només a l’Empordà s’han catalogat 114 dòlmens amb més de 6.000 anys d’antiguitat. Hi ha testimonis i documents històrics sobre extraterrestres, fantasmes, homes fluorescents i tota mena d’éssers de llegenda: fades, follets i també dracs, gegants i vampirs. Què hi ha de cert en aquests relats? Són fruit de la imaginació popular o existeixen vestigis de la seva existència? De la memòria dels pobles de Catalunya Josep Guijarro ha rescatat els misteris que encara romanen vius, les seves llegendes, els enigmes històrics i els fenòmens religiosos que, a la llum del coneixement científic, adquireixen noves interpretacions sobretot pel que fa a les aparicions fantasmals, els ovnis o els fenòmens paranormals. Aparicions fantasmals, ovnis o fenòmens paranormals, la Catalunya on els mites, les llegendes urbanes i la realitat es troben.

Com sempre, vosaltres teniu l’última paraula.

Milevski

 

 

 

 

Categories: Llibres, Misteris | Etiquetes: , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

%d bloggers like this: