Posts Tagged With: La Brúixola de Milevski

S’HA ACABAT EL MISTERI DE LA IDENTITAT DE JACK L’ESBUDELLADOR?

jack_the_ripper_by_cybertoaster-d57ivfz

Cada any es publiquen varis llibres o sorgeixen recurrentment articles als diaris on s’afirma haver-ne descobert la definitiva identitat del ja, mític Jack l’Esbudellador, el famós i sinistre assassí de  prostitutes que va horroritzà el londinenc barri de Whitechapel, el més  marginal de la seva època, pels cinc assassinats  esdevinguts entre l’agost  i el novembre de 1888.

La seva llegenda s’ha magnificat, perquè mai Scotland Yard ha pogut descobrir la identitat  i els motius  del que fou el primer assassí en sèrie mediàtic de la història moderna; homicida de cinc prostitutes londinenques, Mary Ann Nichols (31 d’agost), Annie Chapman (8 de setembre), Elizabeth Stride (30 de setembre), Catherine Eddowes (30 de setembre) i Mary Jane Kelly (9 de novembre).

Aquesta macabra història de la crònica negra, roman a l’imaginari col·lectiu perquè els assassinats  van coincidí en el temps amb l’expansionisme de la  premsa sensacionalista groga britànica.

No és menys cert què, durant 126 anys ha estat captivador pels amants dels enigmes i els criminòlegs el desxifrar la identitat d’aquest cèlebre assassí.

Fa un dies ha sorgit als diaris una noticia què, fins hi tot ha tingut una immensa viralització a les xarxes socials, on s’afirma  haver-se desvetllat el secret de  Whitechapel, amagat durant més d’un segle, posant-li nom a Jack l’Esbudellador.

A l’article què, és el reclam d’un nou llibre al respecte (“Naming Jack the Ripper”), està basat en la teoria de l’autor, el britànic Russell Edwards, on s’assegura que l’Esbudellador era un immigrant polonès anomenat Aaron Kominski, després de analitzar el semen trobat en una peça de tela que pertanyia a Catherin Eddowes, la quarta víctima de l’Esbudellador.

Cal assenyalar que el perruquer polonès Aaron Kominski havia estat un dels sospitosos que Scotland Yard havia interrogat mentre s’investigaven els crims a l’any 1888, però exculpat per falta de proves, tot i que un testimoni el va situar a l’escenari d’un dels crims. Recordem que el sospitós va morir  al 1919  per gangrena  a un centre psiquiàtric on es trobava internat  pels seus  trasbalsos mentals.

JACK 4

La història de la teoria del llibre d’Edwards comença amb l’adquisició al 2007 a una subhasta, d’un xal pertanyent a  la quarta víctima,  Catherin Eddowes, que suposadament hauria recollit el sergent de la Policia londinenca Amos Simpson; i que culmina amb l’anàlisi genètic de l’ADN de les restes biològiques trobades, efectuat  pel professor de biologia molecular de la universitat John Moore de Liverpool, Jari Louhelainen.

Segons declaracions del professor Louhelainen al diari britànic Daily Mail, aquest afirma que va aconseguir posar-se en contacte amb una descendent britànica de la germana de Kosminski, amb la qual compartia ADN mitocondrial, i on la primera mostra va demostrar una coincidència del 99,2% i la segona va certificar el 100%.

Els ja habituals seguidors de LA BRÚIXOLA DE MILEVSKI, sabeu que l’estil del blog, tracta de ser alternatiu i gens tendenciós, per això us recordaré una altra teoria de fa dotze anys, tant creïble i científica com l’anterior.

Al 2002 l’escriptora Patricia Cornwell, cèlebre per les seves novel·les de misteri, va invertir quatre milions de dòlars i mesos de treball en una investigació en la qual per primera vegada s’utilitzaren proves d’ADN, amb un resultat que, segons ella no deixa dubtes, afirmant que el pintor britànic Walter Richard Sickert va ser l’autor dels crims.

A diferencia d’Edwards, aquesta es va llençar  de ple en una persecució del sospitós que li va semblar més versemblant, que fou Sickert;  comprant trenta pintures i una taula de l’artista per esmicolar-les a la recerca de proves.

Va contractar forenses per analitzar possibles rastres d’ADN en la correspondència que la policia victoriana va rebre de persones que deien ser l’Esbudellador, i va contactar amb els familiars vius del pintor.

 Desprès de sonats fracassos va poder constatar l’ADN d’aquest amb un de trobat  en una de les cartes, però el forense que va realitzar les anàlisis, va considerar que es tractava d’una casualitat, la coincidència del ADN trobat, amb el del pintor britànic, ja que només havia pogut aïllar unes poques baules de la cadena cromosomàtica.

És conegut que el fill il·legítim Walter Richard Sickert, abans de morir el 1990,va afirmar que l’artista era l’autèntic assassí, una teoria més.

Els ja habituals de LA BRÚIXOLA DE MILEVSKI, sabeu que l’estil del blog tracta de ser alternatiu  i com veieu, es pot trobar nombrosa bibliografia al respecte,  són molts els investigadors han seguit la pista d’aquest assassí,  existint diverses teories i suposicions i molts indicis, però mai no s’ha descobert la identitat de l’assassí, però si bé el llibre de Russell Edwards ofereix sens dubte una proba evident per a la reflexió, crec poc probable que posi fi a les incomptables especulacions sobre els crims de Whitechaple.

És per això que us vull deixar la meva teoria respecte d’aquesta darrera proposta, ni millor ni pitjor, una perspectiva més.

Que les mostres biològiques determinen que l’ADN trobat en una peça de roba pertanyent a unes de les víctimes, Catherin Eddowes, no proba  que Aaron Kominski fos el famós Jack l’Esbudellador, ni l’assassí d’aquesta, perquè estem parlant que les víctimes eren prostitutes i  l’únic que prova es que va ser  client d’aquesta, i es conegut que en aquesta època la higiene no era una prioritat, i menys en aquells ambients, per tant,  no necessàriament el vincularien  amb l’assassinat.

Perquè fos definitiu caldria tenir les mateixes proves biològiques a la resta de víctimes, per tant, no és pot afirmar de forma inequívoca que Kominski sigui el veritable assassí, el qual té tantes possibilitats de ser-ho com no ser ho…

Milevski

 

 

Categories: Llibres | Etiquetes: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

SOCOTRA, L’ILLA DELS GENIS…L’ILLA DE LA FELICITAT

Google Image

Google Image

“Si no hi vas, no arribes. Si no comences, no acabes. Si no ets, no hi ets. Si no somies, no crees. Si no sents, no vius.”

 

 

En el post d’avui realitzaré una petita miscel·lània eclèctica   entre literatura i viatge, i per això l’encapçalament  del post, en part coincident amb el títol del darrer llibre de Jordi Esteva, “SOCOTRA, LA ISLA DE LOS GENIOS”

Jordi Esteva és un escriptor i fotògraf,  un apassionat de les cultures orientals i africanes a les quals ha dedicat la major part del seu treball periodístic i fotogràfic, però més enllà de la seva besant professional, el podríem definir com un viatger, que a l’estil d’abans, explica els seus viatges, mitjançant llibres en la seva accepció més clàssica. Per això afirma sovint, Busco mons perduts, i mons que s’extingeixen”.

Photograph by Mark W. Moffett

Photograph by Mark W. Moffett

El llibre descobreix al lector una illa exòtica i remota a l’Índic, mostrant-la com un indret màgic que hem de preservar, on llurs habitants foren considerats per Marco Polo, com els mags i nigromants més poderosos del món, per la seva capacitat de variar els vents i provocar tempestes.

El nom de Socotra deriva del sànscrit Dvipa Sukhadhara, que es podria traduir com illa de la felicitat,  posant de manifest la veritable característica de la contrada amb aquesta substantivació, podent-se afegir ben poc. També és coneguda com la illa encantada o com el títol del llibre, la illa del genis.

Socotra és la illa principal d’un petit arxipèlag format per quatre illes a l’oceà Índic, que es troba localitzada  enfront de les costes de la Banya d’Àfrica, a 250 km a l’est del cap Guardafui i  a uns 350 km al sud-est de les costes del Iemen, país al qual pertany malgrat la seva proximitat a Somàlia.

L’illa principal,  té una extensió de 130 quilòmetres d’amplada per 35  de nord a sud, essent un d’aquests racons únics del planeta, forjat i cisellat pel seu  aïllament de la resta del món i per un  més que peculiar  clima tropical desèrtic, generant una biodiversitat única al planeta, amb espècies endèmiques que conformen un petit  micro-univers únic i particular, amb una estranya flora i fauna que no existeix en cap altre lloc de la Terra.  Raó per la qual, a l’any 2008, Socotra va ser inscrita en la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

Photograph by Mark W. Moffett

Photograph by Mark W. Moffett

Alguns, la situen com l’illa perduda de Simbad, el famós viatger inclòs en els relats de “Les mil i una nit”, d’altres  afirmen que, fou envaïda  per les tropes d’Alexandre el Magne aconsellat pel seu preceptor Aristòtil, perquè en ella hi havia gran quantitat de “l’àloe sucotrino”, tan apreciat pels grecs per curar les ferides de guerra dels seus soldats.

 En Socotra també si troba l’arbre de la sang del drac, en forma de bolet gegant, de saba vermella semblant a la sang, que van utilitzar tant els gladiadors del Coliseu per empastifar els seus cossos, o els lutiers de Cremona per donar la pinzellada de color als seus Stradivarius, o indret d’abastiment del preuat encens per l’embalsamament  de les mòmies egípcies.

Aquesta illa envoltada per boires perpetues, temuda i somiada, enclavament de viatgers, africans, perses, egipcis, àrabs, grecs, romans, indis… i com no pirates; on els seus habitants segueixen parlant la llengua de la Reina de Saba, terra on creixen els arbres de la mirra i l’encens,  morada de l’au Fènix (aquell coneix les paraules màgiques, pot invocar l’au i viatjar sobre el seu llom per sortir de l’illa), en definitiva un mon fantàstic i perdut que cal preservar.

Photograph by Mark W. Moffett

Photograph by Mark W. Moffett

El llibre de Jordi Esteva esta dirigit a aquells que tenen el gen del viatger, traslladant al lector a un viatge mític i oníric, fent-li somiar amb les seves pròpies emocions, provocant la sensació d’haver-lo viscut en primera persona.

L’autor  rememora  un apassionant viatge espiritual a les muntanyes de l’interior de Socotra acompanyat pel nét de l’últim sultà d’Aden i uns camellers; on aquests, en el seu periple i al voltant d’un foc, expliquen les fabuloses llegendes de makoles (bruixots), djins (genis), aus fabuloses i plantes màgiques.

Com sempre a LA BRÚIXOLA DE MILEVSKI, deixo  en les vostres mans la descoberta del llibre i La Illa de la Felicitat.

Milevski

 

Categories: Llibres | Etiquetes: , , , , , , , , | 10 comentaris

Bloc a WordPress.com.

%d bloggers like this: