Des de fa unes dècades, apareixen a diferents indrets de la costa atlàntica europea uns misteriosos blocs d’un material semblant al cautxú amb la paraula gravada “TJIPETIR”, fenomen que ha encuriosit a moltes persones i que ha portat de corcoll a d’altres.
Existeixen constàncies d’innumerables troballes a les costes del Regne Unit, Espanya, França, Bèlgica, Holanda, Dinamarca, Alemanya, Suècia i Noruega.
Aquests misteriosos blocs que escup el fons del mar han generat diferents teories al respecte; i una es va estendre ràpidament i de forma viral, la qual afirmava que la procedència dels mateixos era provinent del Titànic, però està documentat que no duia com una de les càrregues transportades aquest tipus de blocs i perquè la distribució de les troballes d’aquests en les costes britàniques i europees, no s’ajusten als patrons de deriva marina.
Ara la BBC, el servei públic de ràdio, televisió i internet del Regne Unit, assegura que la escriptora britànica Tracy Williams, ha resolt l’enigma:
“Quan vaig descobrir els blocs Tjipetir estava convençuda que darrere hi havia una extraordinària història”, (T. Williams a Facebook).
La història d’aquesta investigació segons la interessada, comença a l’estiu de 2012, mentre passejava amb el seu gos per la platja de Cornwall, a la població de Newquay (Cornualles, Anglaterra), on va trobar un d’aquests blocs, que la marea havia arrossegat a la sorra.
Encuriosida per la troballa, va començar a investigar sobre els orígens de les peces, creant un pàgina de Facebook, anomenada “Tjipetir Mistery”, per relatar els avenços de la seva investigació, les hipòtesis que explorava, recopilar imatges i recollir testimonis d’altres persones que també s’havien creuat amb els misteriosos blocs de “Tjipetir”.
Les seves investigacions es van encaminar en tres direccions bàsiques:
- Una primera i elemental, com era conèixer el tipus de material del que estaven conformats els blocs.
- Una segona orientada en esbrinar l’origen i significat de la paraula “Tjipetir”.
- I una tercera, centrada en l’estudi de naufragis produïts a les costes atlàntiques europees succeïts des de principis del segle XX.
L’encaix d’aquestes tres línies, havia de servir per resoldre el misteri.
El primer objectiu de la investigació de Williams va ser l’anàlisi de la composició d’aquets blocs, esbrinant que les peces no eren de cautxú, sinó de gutaperxa, un succedani d’aquest material provinent d’arbres del gènere Palàquium originaris de de la Península Malaia, Indonèsia, Borneo, Timor, Java i Papua, i que fins a mitjan segle XX va ser usat per aïllar cables telegràfics al llit marí.
La segona línia de recerca, era conèixer l’origen de la paraula “Tjipetir”, resultant ser el nom d’una plantació de cautxú a Java Occidental, Indonèsia, que va estar operativa entre finals del segle XIX i principis del XX.
Una vegada encaixada aquestes dues peces del trencaclosques del misteri, calia esbrinar com aquests blocs havien arribat a la costa atlàntica europea. Per tant, la cerca es reduïa a naufragis de mercants que transportessin aquest material provinent de la plantació de Tjipetir, i en un radi temporal lligat a l’existència d’aquesta explotació.
Després d’una “suposada” exhaustiva investigació, va descobrir que el transatlàntic japonès Miyazaki Maru, havia estat transportant blocs de la plantació de Tjipetir duran la segona dècada del segle XX.
Està documentat que aquest vaixell va ser enfonsat a la Primera Guerra Mundial, el 31 de maig de 1917, durant un viatge de Yokohama a Londres pel submarí alemany O-88 , a 150 milles (240 quilòmetres) a l’oest de les illes de Scilly, un arxipèlag a l’extrem sud-oest de la península de Cornualles, Anglaterra.
Wiliams afirma que els misteriosos blocs procedeixen d’aquest vaixell japonès enfonsat i que han escapat del mateix, quan una empresa especialitzada en tasques de rescat, ha intentat recuperar el seu carregament.
Segons manifestacions efectuades a la BBC, per Alison Kentuck, funcionària del Govern britànic que dirigeix l’organització “Receiver of Wreck”, agencia que administra la legislació de naufragis i salvament dins de les aigües territorials del Regne Unit, reconeix que les investigacions que han realitzat al respecte, apunten al naufragi del Miyazaki Maru com l’origen del blocs, malgrat que no ho han pogut confirmar-ho, essent la principal hipòtesi que sospesen. Tampoc ha confirmat les afirmacions de T. Wiliams respecte a que una empresa especialitzada en rescats de naufragis hagi intentat recuperar la carga.
Relatada la història, em venen dues reflexions al respecte i connectades entre sí, algú de vosaltres hagués iniciat una investigació en trobar una d’aquestes peces, o simplement hagués pensat que és una deixa més d’aquesta lacra de la contaminació marina?
L’altra reflexió és si aquesta noticia, malgrat siguin real les troballes dels blogs, sigui una campanya de màrqueting per promocionar un llibre o un documental, tenint en compte la professió de Wiliams, i que el misteri hagi estat resolt d’una manera menys mediàtica.
Com sempre a la Brúixola de Milevski, vosaltres teniu l’ultima paraula, deixeu els vostres comentaris.
Milevski